Montjuïc
Montjuïc: la muntanya dels dos noms
Dues hores i mitja per la muntanya que Barcelona va fer servir per enterrar, per vigilar i per presumir
Montjuïc és la muntanya on Barcelona ha anat deixant el que no li cabia a la ciutat: un cementiri, una fortalesa, una exposició universal, uns Jocs Olímpics i una fossa comuna.
Aquesta visita els recorre en aquest ordre i no separa el bonic de l’incòmode, perquè són a quinze minuts a peu l’un de l’altre. És una visita guiada i el guia és actor, cosa que en aquesta muntanya importa menys pel que interpreta que per saber quan callar. Aquí no fa cap personatge: l’única representada és la de Gaudí.
És dels recorreguts que més se citen a les ressenyes i fins a l’agost del 2026 no hi havia manera de vendre’l: el dia estava ple i l’únic forat començava abans de les vuit del matí. Ara surt dimarts i dijous a les 14:00, 15 € els adults, 6 € la canalla, fins a vint persones. Per a entitats, casals i escoles la fem a mida i en català.
Del mateix segle vist des de l’altra punta de la ciutat en parla la visita al Barri Gòtic: el que Barcelona va construir a baix per a aquella mateixa Exposició del 1929.
El que es veu, per ordre
Dues etimologies i cap de segura
Plaça d'Espanya
Dos noms, i només un és als documents. Els antiquaris van defensar molt de temps «Mons Iovis», el mont de Júpiter, però la Gran Enciclopèdia Catalana recorda que la documentació referent a la muntanya, conservada des del 878, l'anomena invariablement Mons Judaicus: mont dels jueus, pel cementiri jueu medieval d'aquest vessant. El decret de declaració de la Generalitat diu que és el cementiri qui dóna nom a la muntanya. Començar per un nom que es va haver de corregir posa les coses al seu lloc.
La ciutat que es va muntar per a sis mesos
Avinguda de la Reina Maria Cristina
El 1929 Barcelona hi va aixecar una exposició internacional sencera. Gairebé tot es va construir per durar mig any. El que continua dret no és el que es pensava que quedaria.
El castell mirant cap endins
Castell de Montjuïc
Els canons d'una fortalesa solen apuntar al mar. Aquests es van girar contra Barcelona i van disparar: el desembre del 1842, dotze hores seguides; durant la tardor del 1843; i un altre cop el 1856. Va funcionar com a presó i com a centre de tortura de presos polítics, i aquesta és la part que no surt a les postals.
El fossat del 15 d'octubre
Fossats del castell
El 15 d'octubre de 1940, a les sis del matí, el règim de Franco hi va afusellar Lluís Companys, president de la Generalitat, al fossat de Santa Eulàlia. El consell de guerra que el va condemnar el dia abans va durar, segons el mateix ajuntament, menys d'una hora.
La pedrera
Fossar de la Pedrera
Una antiga pedrera feta servir com a fossa comuna fins al 1979: els enterrats sense recursos, els morts dels bombardeigs sobre Barcelona i les més de 1.700 persones —1.706 homes i 11 dones, en el recompte del mateix servei de cementiris— executades a la ciutat entre 1939 i 1952. Companys va estar en un nínxol sense identificar fins al 1985; des d'aleshores hi reposa. És el lloc més silenciós de Barcelona i gairebé ningú no hi puja.
Inclou
- La porta un actor en actiu: s'explica, no es recita
- Mai més de 20 persones
- Cancel·lació gratuïta fins a 24 hores abans
Mai més de 20 persones
Els 20 són límit nostre, no de l'ajuntament. El límit legal de grup regeix a Ciutat Vella i aquesta visita en queda fora; l'apliquem igual, perquè trenta persones no senten una escena.
Abans de reservar
On comença, exactament?
A la Plaça d'Espanya, al peu de les dues torres de totxo que copien el campanile de Venècia, a la banda de Montjuïc de la rotonda. El metro (L1 i L3) i els FGC hi surten mateix.
Quant es camina i quant es puja?
És l'única de les nostres visites amb una muntanya de debò: de la Plaça d'Espanya al castell es guanyen gairebé cent setanta metres de desnivell, i el recorregut ronda els quatre quilòmetres en dues hores i mitja. Les escales mecàniques i el funicular treuen el pitjor de la pujada: digues-ho en reservar i es munta així.
I si plou?
Es fa, però aquesta és la visita on el temps importa de debò: va al descobert, va amunt i s'acaba en una pedrera oberta. Amb mal pronòstic preferim canviar la data abans que haver de competir amb la pluja.
S'entra al castell?
El recorregut és exterior. L'entrada al recinte del castell es paga a part i no va inclosa.
És dur per a canalla?
La part de la repressió s'explica sense edulcorar, però sense recrear-s'hi. A partir dels 12 acostuma a funcionar. Tarifa de canalla de 3 a 12 i menors de 3 de franc.
Quan surt?
Dimarts i dijous a les 14:00, reservant i pagant aquí mateix. Acaba cap a les 16:30 al Fossar de la Pedrera, que és a dalt: baixar fins a la Plaça d'Espanya és un autobús o vint minuts llargs a peu. Tingue-ho en compte si has quedat a les cinc.