Abans de venir
Respostes al que ens pregunten abans de reservar res, i molts cops en comptes de reservar res. Escrites per servir per si soles.
Com funciona una visita
Què separa una visita a peu de la següent, i com distingir-ho abans de pagar.
Planificar el viatge
Un dia, dos, tres, un cap de setmana, una segona visita, un viatge amb canalla. On se’n van les hores de debò.
Un diumenge al matí a Gràcia, amb tot el que això té de dolent
Si ets d'aquí i el diumenge se't presenta buit, la recomanació és avorridament clàssica: pujar a Gràcia, fer les places i acabar amb el vermut de bota. El que segueix és per què continua funcionant i què hi ha de dolent, que no és poc.
El pla que no funciona: Passeig de Gràcia, Rambles i fotos de la Sagrada Família
Et venen tres dies i tu tens feina dimarts. El pla per defecte és portar-los pel damunt de tot el que surt a les guies, i el compte d'hores d'aquest pla no surt.
Gràcia
El poble que va tocar la campana: places, xemeneies, vermut, el mercat i per què els carrers fan l’amplada que fan.
Casa Vicens: quan val la pena l'entrada i quan no
Resposta curta: hi has d'anar si vols veure Gaudí abans de ser Gaudí. No hi vagis esperant la casa de les fotos, perquè aquella és una altra.
Què veure a Gràcia quan et venen visites de fora
Gràcia no té cap monument que justifiqui el viatge. Té una cadena de places petites, i això es camina; no es fa cua per veure-ho.
Hi ha una font a Gràcia amb la revolta escrita a la pedra, i ningú no l'ha despenjat mai
Una placa de marbre en una font pública del barri, a l'altura dels ulls, en una plaça on ara la gent pren cafè. Al mig de la inscripció hi diu que la font va quedar malmesa per la sublevació contra les quintes de l'abril del 1870.
Es nota que una festa és gran quan deu línies de bus canvien de recorregut
La manera menys sentimental de mesurar la Festa Major de Gràcia és mirar l'avís de transport. Reforç de trens, personal extra a quatre estacions, una nit de metro continu i una desena de línies de bus que poden canviar de camí a partir del vespre.
Gaudí i el modernisme
Qui ho va pagar, qui ho va construir, què ho aguanta, què és llegenda i què en va ser després del 1926.
El Barri Gòtic
La muralla romana, els carrers dels gremis, un pont del 1928 i els edificis que es van moure pedra a pedra.
Comptabilitat de la Via Laietana: 2.200 habitatges, 10.000 persones i un edifici declarat el juliol passat
El carrer que travesses dues vegades cada cop que baixes a la ciutat vella. Aquí va la llista del que hi ha hagut a sobre, amb la data i la font al costat, i sense conclusió.
La pedra hebrea del carrer de Marlet és una còpia, i la traducció del costat és incorrecta
Quatre carrers, un quart d'hora i una llista de coses que probablement dónes per bones. Comencem per la que està escrita a la paret.
Tres rondes es van aprovar el mateix dia i el Nomenclàtor data la mateixa muralla dues vegades, amb dotze anys de diferència
Passes per la ronda de Sant Antoni cada setmana. La fitxa municipal diu que està oberta damunt dels glacis d'una muralla, i la de Sant Pau diu que està construïda sobre la muralla mateixa. La mateixa muralla, amb dues dates.
El tàndem va ser primer i el cotxe el va substituir el 1900, per marcar el canvi de segle
Va durar sis anys. Sis. I encara avui és el símbol del Modernisme barceloní. La Gran Enciclopèdia Catalana explica qui el va pagar, què s'hi feia i en quin ordre van anar els dos quadres que tothom té a la memòria.
La plaça on es concentra tothom es va obrir el 1840 enderrocant una església, i la fitxa municipal en dóna dues dates seguides
És l'escenari per defecte de tot el que passa en aquesta ciutat i és més jove que molts dels edificis que l'envolten. La fitxa del Nomenclàtor ho explica en dotze línies, i en una d'elles es contradiu amb ella mateixa.
Montjuïc
La pedrera de què està feta la ciutat, l’exposició del 1929, el castell, el cementiri i els jardins.
L'extracció es va aturar el 1957 i la Sagrada Família es va quedar sense pedra fins al 1988
Pots posar la mà a la paret de Santa Maria del Mar al matí i posar-te a la tarda dins del forat d'on va sortir. Les institucions que tenen els dos extrems de l'operació ho diuen per escrit; el que gairebé ningú fa és unir-los.
L'arquitecte volia fer un monument fet de monuments, i la ciutat el va deixar
És la cosa més gran de Montjuïc i la menys visitada. Aquesta pàgina és curta a propòsit i diu en veu alta quines de les històries famoses d'aquest lloc no hem pogut sostenir.
Tres jardins es van inaugurar el mateix dia i l'Ajuntament en dóna dues dates diferents
Són gratuïts, són enormes i la majoria de la gent que viu aquí només n'ha trepitjat un. Vés amb la llista: cinc jardins seguits entre la Zona Franca i el Poble-sec, uns quants a dins de pedreres esgotades, i un que tanca quan ve la casa reial.
La paret del fons no és decorat: és la cara d'una pedrera i té nom, Machinet
Hi has anat vint estius i probablement no saps que la roca del fons té nom propi. Ni que el teatre i el festival es porten quaranta-set anys. Ni que la fitxa municipal del teatre s'equivoca de fira en una frase i encerta en quatre.
Tothom se'n sap la cançó i cap institució explica per què es diu del Gat
És dins dels jardins de Laribal, la coneix tothom que ha crescut aquí i n'hi ha una cançó que se sap fins qui no hi ha pujat mai. Quan vas a buscar què en diuen les fonts oficials, resulta que gairebé no en diuen res.
Es tiren tres terminals de creuers i s'obre un corredor per sota de Montjuïc: què hi ha signat i per a quan
«Per primera vegada en la història es posa límit al creixement dels creuers a la ciutat», va dir l'alcalde. Això és el que diu el document: tres terminals enderrocades, una de nova i pública, 610 metres de moll refets i un vial nou per sota de la muntanya.