Casa Vicens: quan val la pena l'entrada i quan no

Ves a la Casa Vicens si vols veure Gaudí abans de ser Gaudí. No hi vagis esperant la casa de les fotos —la dels balcons amb forma de màscara i la teulada d’escates—, perquè aquella és la Batlló, és al Passeig de Gràcia i no s’hi assembla gens.

Què és, en dues frases

És la primera casa que va construir Antoni Gaudí. Es va aixecar entre el 1883 i el 1885 al carrer de les Carolines, que aleshores no era a Barcelona: era a la vila de Gràcia, un municipi amb ajuntament propi que Barcelona no va absorbir fins al 1897. Una casa d’estiueig per a una família, a la vora d’un poble, encarregada a un arquitecte de trenta-un anys del qual ningú no havia sentit a parlar.

La UNESCO la va incorporar el 2005 a la llista d’obres de Gaudí declarades Patrimoni de la Humanitat. Però fins al 2017 no s’hi va poder entrar: va ser habitatge privat més d’un segle, i qui hi passava pel davant veia el mateix que es veu avui des de la vorera i res més.

Què s’hi veu

De fora, un damer verd i blanc que puja per tota la façana, flors grogues de rajola repetides fins al ràfec i una torreta que no fa cap servei i hi és perquè sí. Aquest és tot l’argument de la casa: un noi jove a qui deixen fer, i fa.

A dins, el que no t’esperes és l’escala. Són habitacions de mida normal amb sostres que qualsevol arquitecte competent de l’època hauria deixat plans i Gaudí no va deixar plans. El menjador és pintat d’heura. Hi ha una sala petita amb un sostre que imita mocàrabs. I hi ha una diferència amb les visites grosses de Gaudí que es nota de seguida: aquí pots quedar-te quiet davant d’una cosa l’estona que vulguis, perquè no hi ha ningú empenyent per darrere.

Les pegues, que són tres

És petita. Amb una hora llarga la tens vista. Si véns de la Casa Batlló, on et donen un aparell i un espectacle, això et semblarà callat. A molta gent això és exactament el que li agrada; a una altra li sap greu pagar el mateix.

El carrer no la deixa fotografiar. El carrer de les Carolines és estret. Des de la vorera del davant no hi ha distància per enquadrar la façana sencera. No és cap defecte de la casa: és que quan es va construir, al voltant hi havia horts.

És fora del circuit. Les dues cases famoses de Gaudí es veuen l’una des de l’altra al Passeig de Gràcia. La Vicens és uns carrers més amunt, ja dins de Gràcia, al costat del metro de Fontana. No s’hi passa per davant de casualitat.

Per què puja tant

El 2024 hi van entrar 262.600 persones, un 31 % més que l’any anterior, segons la nota de la mateixa casa de l’11 de febrer del 2025. Per a Barcelona això continua sent poc: l’Observatori del Turisme mesura deu zones visitades de la ciutat —la Sagrada Família la trepitja el 80,6 % dels turistes i el Park Güell el 49,4 %— i el barri de Gràcia ni tan sols surt en aquella llista.

Traduït: la Casa Vicens és a deu minuts a peu del Passeig de Gràcia i funciona com si fos en una altra ciutat.

Si hi vas, aprofita el barri

L’error més comú és entrar, sortir i tornar-se’n al Passeig de Gràcia. Ets a Gràcia: a cinc minuts hi ha una plaça amb una torre de rellotge que va tocar a sometent el 1870, queda dreta una xemeneia de maó d’una fàbrica que ja no hi és, i hi ha cellers on el vermut surt de la bota. Ho tens ordenat a què veure a Gràcia, amb el recorregut en l’ordre en què es camina bé.