Gràcia
Hi ha una font a Gràcia amb la revolta escrita a la pedra, i ningú no l'ha despenjat mai
Una placa de marbre en una font pública del barri, a l'altura dels ulls, en una plaça on ara la gent pren cafè. Al mig de la inscripció hi diu que la font va quedar malmesa per la sublevació contra les quintes de l'abril del 1870.
Dilluns, 4 d’abril del 1870. A Gràcia s’està fent el sorteig. Noms que surten d’un bombo, un darrere l’altre, i cada nom és una casa que s’assabenta de si perd un fill.
Algú puja a la torre de l’ajuntament i toca la campana.
Tothom a la vila sap distingir l’hora del sometent. Això que sona és el sometent. Gràcia s’aixeca: un municipi a part, amb alcalde propi, que no forma part de Barcelona i que no té cap intenció de formar-ne part, i que pren la posició que no lliura els seus joves.
La resposta ve de l’altra banda del pla. En el relat que el barri conserva i que continua explicant, l’artilleria de Montjuïc es va girar contra un poble fabril de unes quantes desenes de milers de persones, i un projectil va tocar la torre i va esquerdar la campana.
La campana continua sonant.
Una quinta era la lleva anual. Cada poble sortejava quins dels seus joves anaven a l’exèrcit, i la llei espanyola de l’època permetia que una família amb diners comprés la redempció del fill en metàl·lic. Una família sense diners no tenia aquesta opció.
Gràcia era un poble de fàbriques. Estava plena exactament d’aquestes famílies.
Sis setmanes després de l’aixecament surt a Barcelona un setmanari que es diu La Campana de Gràcia. Satíric, i batejat amb el nom d’una campana esquerdada d’un poble que acabaven de canonejar. Es va publicar durant dècades i va anar portant la fama d’insubmisa d’aquesta vila a tots els racons de Catalunya, imprès i un cop per setmana.
Que és un final estrany per a un objecte. La campana es toca com a alarma, la toca un projectil i acaba de capçalera.
En una font pública del barri hi ha una placa de marbre encastada a l’arc de sobre, en castellà i en majúscules. La primera línia diu qui va fer la font —siendo alcalde D. José Balasch y Solá—. L’última diu qui la va reparar, D. Felio Martí y Urpí. Les dues dates s’han desgastat fins al punt que es poden discutir.
La frase del mig, no:
FUÉ DETERIORADA A CONSECUENCIA DE LA SUBLEVACIÓN CONTRA LAS QUINTAS EN ABRIL DE 1870
Una font municipal que porta el registre municipal del dia que el seu propi poble va lluitar contra l’exèrcit, muntada a l’altura dels ulls, en una plaça on ara la gent pren cafè. Hi és des de fa prou temps perquè la majoria dels que hi passen hagin deixat de llegir-la.
Dues coses que no hem pogut resoldre
Aquesta pàgina seria més fàcil d’escriure sense aquest apartat. També valdria menys.
El mes. Hem seguit la placa, que diu abril, i el 4 d’abril del 1870 va ser dilluns, que és quan es fa un sorteig. La Gran Enciclopèdia Catalana data l’aixecament del 4 al 9 de març del 1870. Són dues fonts serioses, coincideixen en el quatre i discrepen en el mes, i no estem en condicions de decidir-ho. Per això tens les dues i no la que quedava millor.
L’artilleria, i l’esquerda de la campana. Aquí tothom ho explica així i nosaltres també ho hem explicat així. Però la història del castell que publica el mateix Ajuntament enumera, amb xifres, totes les ocasions en què els seus canons es van girar contra la ciutat —1842, 1843 i 1856— i el 1870 no hi és. Aquest silenci tampoc no ho resol: una bateria de campanya a la muntanya no és el castell, i el relat de l’enciclopèdia sobre l’aixecament simplement no diu com es va sufocar. El que sí que vol dir és que si algú t’assegura que el castell va bombardejar Gràcia, treballa amb una cosa que nosaltres no hem trobat.
On posar-se
Plaça de la Vila de Gràcia, sota la torre del rellotge. No costa res, no hi ha taquilla i ningú no et dirà res si t’hi asseus una hora, que és l’estona correcta. És la plaça de l’ajuntament del poble que Gràcia va ser fins al 1897, i la resta d’aquella història és a què veure a Gràcia, parada per parada.
Una setmana l’any aquesta mateixa plaça queda irreconeixible, i és la Festa Major.
D'on surt això
- Gràcia (barri de Barcelona)Gran Enciclopèdia CatalanaL'aixecament del 1870 contra les quintes sota el Centre Republicà Federal, la campana de la torre de la plaça de Rius i Taulet que no va parar de sonar, i el setmanari que en va prendre el nom. És també la font que data l'aixecament del 4 al 9 de març, contra l'abril de la placa.
- El Castell del segle XIXAjuntament de Barcelona · Castell de MontjuïcEls tres bombardeigs de la ciutat des del castell —1842, 1843 i 1856— i, pel seu silenci, el fet que el 1870 no és entre els que documenta.
Tot el que aquí dalt porta una data, una xifra o un nom s'ha contrastat amb això abans de publicar-ho. Quan no hem trobat font, la pàgina ho diu.
Respostes ràpides
- Què eren les quintes?
- La lleva militar anual. Cada poble feia un sorteig per decidir quins dels seus joves anaven a l'exèrcit, i la llei espanyola de l'època permetia que una família amb diners comprés la redempció del fill en metàl·lic. Una família sense diners no tenia aquesta opció, i per tant la lleva era, a la pràctica, un impost pagat en fills per qui menys s'ho podia permetre.
- Què va passar a Gràcia el 1870?
- Es va fer el sorteig, es va tocar la campana de la torre de l'ajuntament com a senyal d'alarma i la vila es va aixecar. Segons el relat que el barri conserva i repeteix, l'exèrcit va respondre amb artilleria des de Montjuïc, un projectil va esquerdar la campana i la campana va continuar sonant.
- El 1870 va ser el març o l'abril?
- Hi ha discrepància i no la resolem. La placa de la font diu abril del 1870. La Gran Enciclopèdia Catalana data l'aixecament del 4 al 9 de març del 1870. Les dues fonts són serioses, coincideixen en el dia 4 i discrepen en el mes.
- Encara hi és, la campana?
- La torre sí, a la plaça de la Vila de Gràcia, i és el que presideix la plaça. S'hi pot seure a sota qualsevol dia de la setmana sense pagar res.
- Què és La Campana de Gràcia?
- Un setmanari satíric que va sortir a Barcelona sis setmanes després de l'aixecament i que en va prendre el nom. Va anar passejant la fama d'insubmisa de Gràcia per tot Catalunya durant dècades, cada setmana i imprès.
Més al diari