Comptabilitat de la Via Laietana: 2.200 habitatges, 10.000 persones i un edifici declarat el juliol passat

10 de març del 1908. Acte inaugural de la reforma, amb el rei Alfons XIII present, acompanyat del cap de govern, Antonio Maura, i de l’alcalde, Domingo Sanllehy.

Cinc anys. El que van durar els enderrocs, segons l’arxiu municipal.

2.200 habitatges. El que se’n van endur. La unitat és habitatges, no cases: una casa de veïns és un edifici i molts habitatges.

Més de 200 edificis. 10.000 persones desallotjades. Xifres del mateix arxiu.

Els propietaris, indemnitzats. Els llogaters, no. En paraules de l’arxiu: «la immensa majoria dels habitants eren llogaters que van haver de marxar a altres parts de la ciutat sense rebre cap indemnització».

1.037,6 metres. La llargada del carrer segons el registre municipal de vies públiques. La mateixa exposició de l’arxiu el descriu com de 900 metres en un lloc i de gairebé un quilòmetre en un altre, i diu «centenars d’edificis» a la introducció on el cos diu «més de 200». Ho deixem dit.

1.990. La xifra que circula i que no és d’aquest carrer: és de l’enciclopèdia i correspon al pla de reforma interior sencer, de tres carrers.

Cap any de finalització. Dues rondes de cerca no han trobat cap institució que en publiqui un. Els enderrocs i els edificis que els van substituir van durar dècades.

---

7 de març del 1939. Data d’aprovació del nom actual, Via Laietana.

Noms anteriors, segons el registre municipal: Layetana, Claris, Buenaventura Durruti, Bilbao, Núm. 30, Gran Vía Layetana, Lletra A. Va començar sent una lletra en un plànol.

No hi és «Avinguda d’Alfons III». Si ho has llegit, no surt al registre.

---

Número 43.

1929. Comença l’ús policial de l’edifici, com a comissaria provincial.

República. Hi té seu la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat.

1941. Jefatura Superior de Policía franquista i seu de la Brigada Político-Social.

«El molino sangriento». El nom que va portar en cercles obrers.

4.143. El mínim de persones detingudes per activitats polítiques a Barcelona durant la dictadura segons el BOE, que ho presenta explícitament com un terra i no com un total.

26 de març del 2019. L’Ajuntament instal·la un faristol interpretatiu a la vorera, titulat El 43 de la Via Laietana. Memòria de la repressió.

18 de juliol del 2025. S’incoa l’expedient a l’empara dels articles 49 a 53 de la Ley 20/2022, amb informes demanats als departaments d’història contemporània de la UAB i de la UB.

13 de juliol del 2026. La Secretaría de Estado de Memoria Democrática signa la resolució que el declara Lugar de Memoria Democrática.

17 de juliol del 2026. Es publica al BOE i entra en vigor.

El que la declaració no fa. No canvia l’ús de l’edifici, que és del Ministeri de l’Interior i continua sent una comissaria operativa; la resolució ho diu. No imposa cap mesura específica de protecció. El que comporta és senyalització i interpretació.

I una cosa que la resolució fa i que se sol perdre en explicar-la: separa expressament el període democràtic, i deixa escrit que des de la recuperació de la democràcia l’edifici carece de cualquier vinculación con las prácticas represivas.

Desenes / centenars. El faristol de la ciutat i la resolució de l’Estat reprodueixen substancialment el mateix paràgraf sobre els antifranquistes detinguts i torturats allà. La ciutat diu desenes. El BOE diu centenares. Dos ordres de magnitud de diferència, publicats per dues administracions. No ho resolem.

---

1 de març del 2022. Comencen les obres de la reforma del carrer.

Setembre del 2023. Segona fase, vint-i-un mesos, tram entre Colom i Antoni Maura.

29 de juny del 2025. Inauguració del carrer remodelat.

38,16 milions d’euros. El cost segons la ciutat.

4,05 metres. L’amplada de vorera resultant, des de trams que en feien 2,6.

De cinc carrils a tres, amb carril bici segregat.

Dues notes. El disseny es va moure durant les obres: un anunci municipal del 2023 descrivia un únic carril de baixada i el que es va lliurar el 2025 en té dos. I hi ha hagut una sentència judicial sobre la reforma que no hem llegit, de manera que no direm que el projecte va anar sense oposició.

---

El que hi ha per veure. Una vorera i un faristol. L’edifici és una comissaria en funcionament i no s’hi entra. Són dos minuts, i cau a la línia recta entre la catedral i Santa Maria del Mar.

---

Aquest carrer és la ferida al voltant de la qual està ordenada la resta de la ciutat vella: per què una casa del segle XV es va desmuntar i es va tornar a muntar a la plaça del Rei, i per què la muralla romana del carrer de la Tapineria apareix a les fotografies dels anys quaranta i no a les del 1917. La visita del Gòtic treballa la banda de ponent d’aquest carrer durant dues hores, amb un actor i en català; la de nit fa el mateix terreny quan el trànsit ha baixat i se sent quanta part del soroll del barri és aquesta via.

L’altra meitat de la ciutat vella que no és el que sembla és el Call.