Es tiren tres terminals de creuers i s'obre un corredor per sota de Montjuïc: què hi ha signat i per a quan

Aquest article no va de turisme. Va d’una cosa que et canviarà el barri o el trajecte si vius a la banda de mar de Montjuïc, i que es va signar el 17 de juliol de 2025 sense gaire soroll.

El que diu el document

De set terminals de creuers a cinc. S’enderroquen les actuals A, B i C del moll Adossat i se’n construeix una de nova on ara hi ha la C.

La nova serà pública. El Port ho escriu així: «oberta a l’ús general», amb capacitat per a 7.000 passatgers a la vegada. Les altres quatre —D, E, G i H— continuen sent privades.

610 metres de moll refets, els de les actuals A i B, amb 50 milions d’euros del Port. El president del Port xifra el conjunt de l’operació, amb l’electrificació OPS i el desdoblament del pont Porta d’Europa, en 185 milions publicoprivats.

Un corredor nou per sota de la muntanya: transport públic, taxis, VTC, bicicletes i vianants, de la plaça de les Drassanes a la Marina del Prat Vermell i la Zona Franca. Uns 10 milions. El Port diu que ha de servir per «facilitar la connexió del veïnat a banda i banda de la muntanya de Montjuïc» i per canalitzar cap al sud els passatgers, «amb un impacte mínim sobre el teixit urbà adjacent».

Calendari fins al 2030, any en què la terminal C ha d’estar plenament operativa.

La frase de l’alcalde, i la dada que hi va posar al costat

Collboni:

«Per primera vegada en la història es posa límit al creixement dels creuers a la ciutat.»

I tot seguit, el número que explica per què calia: entre 2018 i 2024 el nombre de creueristes va créixer un 20 %, perquè el protocol anterior entre el Port i l’Ajuntament no establia cap límit de capacitat.

Val la pena llegir aquesta segona frase dues vegades. El creixement no va passar per casualitat: no hi havia sostre escrit.

Què vol dir això si vius aquí

Tres coses, i cap és òbvia.

Menys terminals no vol dir automàticament menys creueristes. El document parla de reordenar, modernitzar i prioritzar el port base —els creuers que comencen i acaben viatge aquí—, no de reduir passatge. El límit del qual parla l’alcalde és de capacitat d’instal·lacions. Si això es tradueix en menys gent al carrer, ho dirà el temps i no el protocol.

El corredor és la part que et toca el dia a dia. Un vial de transport públic, bici i vianants de Drassanes a la Zona Franca no existeix avui, i el propi Port l’explica com a connexió del veïnat, no només dels passatgers. Poble-sec, la Marina i la Zona Franca queden cosits per la banda de mar.

Fins al 2030 això són obres. Enderrocar tres terminals i refer 610 metres de moll no es fa en silenci.

⚠️ On el Port no es posa d’acord amb ell mateix

Una de petita, però és exactament la mena de cosa que després es copia malament.

La portada de «Coneix el Port» diu que el port té «més de 1.100 hectàrees». La pàgina de «Territori port» diu «més de 1.000 hectàrees de superfície terrestre», amb 23 km de moll i una trentena de terminals.

Es poden reconciliar —una podria ser el total i l’altra només la part de terra— però cap de les dues ho diu. Si has de citar una xifra, cita també què mesura, i la segona és la més segura perquè va qualificada.

De fons: aquesta ciutat no tenia port

Perquè tot això no sembli una discussió d’ahir, convé recordar d’on ve.

Barcelona no tenia abric natural. La dinàmica del litoral hi anava tirant sorra i no hi havia calat segur; els ibers feien servir la badia natural al sud de Montjuïc, que és exactament la zona de la qual parla el protocol.

Des d’allà, la línia és contínua: els plans de 1965-1966 van duplicar la superfície portuària en menys de quinze anys; el Pla director de 1989 va fixar desviar el Llobregat dos quilòmetres cap al sud, cosa que la tornava a duplicar; i el 2008 es van construir els dics d’abric Sud i Est, 501 milions d’euros, la inversió més gran de la història del port, amb un 53 % del Fons de Cohesió Europeu, i va caldre obrir la Bocana Nord.

Un port que porta cinc-cents anys creixent cap a fora acaba de signar el primer document que li posa un sostre a una de les seves activitats. Això és el que hi ha de nou.

Per continuar

La muntanya que hi ha just a sobre d’aquest corredor està feta de forats i és on va anar a parar la pedra de la ciutat vella: la pedra de Montjuïc.

El que hi ha a la part alta i que és gratuït i gran, a els jardins de Montjuïc.

I la nostra visita de Montjuïc, que es fa en català, camina la fira del 1929, el castell i la pedrera, amb el port sempre a sota.